Quan la
lluita per aconseguir un lloc de treball s'ha tornat tant dura com en els
nostres dies, segueix sent important definir un objectiu laboral? O pot ser és
millor estar "obert a tot", "agafar-se al que surti" o
buscar "qualsevol cosa"?
Quina feina
busques?" Aquesta és una de les primeres coses que demano a les persones
que atenc com a orientadora. I la pregunta sol causar una certa estupefacció,
sovint. Com si en els temps que corren un o una pogués posar-se melindrós! O
com si en una situació de necessitat de trobar feina, si o si, fos possible
pensar en allò que realment a un li agrada o motiva realment. Vinga, i què més!
Però....
Ens podem
imaginar visitant totes les parades d'un mercat immens, perquè sabem que
necessitem menjar, però no definim ni una mica si peix, vegetals, carn, ous,
pasta, llegums,....seria esgotador no?
Ens podem
imaginar sortint de viatge sense saber on anem i havent de portar roba per a tots
els climes, uns esquís, un equip de snorckle, vestit de nit, botes de muntanya,
sabates de taló, un casc per anar en moto....?
 |
| Memorial Walter Benjamin, Portbou |
Si no
definim una mica el nostre rumb, com podrem preparar-nos i triar bé
l'equipatge? I, quan busquem feina, què és el que hem de dur al damunt?
- La formació que més convé al meu perfil
- Un determinat cv, segons les ofertes que respongui
- Una estratègia de recerca adequada
- Mapes que em diguin on són les ofertes i les empreses a les que m'hauré d'adreçar
De manera
que si. Definir uns objectius es torna, si això és possible, més important que
mai en una situació com la que vivim.
I com ho
fem? D'entrada hem de començar per demanar-nos quins són els nostres
interessos, necessitats, expectatives i valors ocupacionals. Està clar que
treballem perquè ho necessitem, però això és tot? Quan reflexionem de seguida
veiem que no. Què més li demanem al nostre lloc de treball? Què n'esperem? La
resposta pot estar en la nostra necessitat de relacionar-nos, d'obtenir un
reconeixement de part dels que ens envolten, de dedicar temps a la nostra
família, d'adquirir nous coneixements o afrontar reptes. Però també de sentir
seguretat, de tenir llibertat d'acció i d'iniciativa....En podríeu afegir els
vostres?
I els
interessos. Què ens atreu, què desperta la nostra inquietud i atenció? D'altra
banda, en què som bones o bons, en què destaquem, quines són les nostres
capacitats? Estaríem en disposició de canviar el nostre lloc de residència?
Afegim-li a
això la nostra experiència, formació, acreditacions professionals, i altres
competències (idiomes, maneig de les TIC,...)
I ara
què????? Com transformar això en un objectiu? Ha de ser una cosa molt concreta
(una professió o ofici) o pot ser més àmplia (un sector professional)?
En aquesta
fase podem fer diferents coses:
- Demanar opinió a les persones que ens coneixen (família, amics, companys de feina: "com em veus?, què destacaries de mi? podries definir-me en tres adjectius?)
- Acudir a algun Servei d'Orientació. Els Ajuntaments, sindicats, el Servei d'Ocupació de Catalunya i moltes associacions i entitats ens poden posar en contacte amb un orientador o orientadora que ens faciliti aquest procés.
- Utilitzar els recursos al nostre abast a Internet
per a treballar aquest coneixement de nosaltres mateixos,
a través de lectures, qüestionaris i altres propostes.
Un cop tenim
aquesta informació, ja hem definit un rumb. Encara que no ens dirigim a una
ciutat, un poble concret, sabrem quina direcció és la nostra.
Comencem a
explorar: què hi ha allà fora? Sectors professionals, ocupacions, ofertes, una
pila de noms estranys (alguns en anglès i tot, eh?) ....D'acord, recuperem la nostra llista i triem un sector professional que desperti el nostre interès. Explorem
els perfils professionals que formen part. Quines són les seves
característiques, a què es dedica cada un, en quin entorn treballa, quines
tasques fa....
I alhora,
què haurem de dur a la motxilla? Quina experiència, formació, carnets
professionals, idiomes i altre capital competencial haurem de poder aportar? Ho
tenim o no? I què passa amb aquelles necessitats i valors que havíem definit
al començament? Es podran satisfer totalment, en part o gens ni mica?
Auxili!!!!!
El moment de prendre decisions ha arribat. Fer o no fer més formació,
prioritzar valors i necessitats, ja que fàcilment haurem de renunciar a
alguna....
Algunes
coses que podem fer en aquesta fase:
- Seguir en contacte amb el Servei d'Orientació que hagués triat, en cas d'haver-ho fet.
- Preparar una bateria de preguntes i "entrevistar" persones que coneguem dintre d'aquell sector professional.
- Obtenir informació sobre quines són les empreses destacades al nostre territori. Podem visitar les seves web o seguir-les a través de les xarxes socials.
- Contactar amb centres que imparteixin formació relacionada amb els nostres objectius.
- Estudiar ofertes de feina dels perfils, per tal de veure quins són els professionals demandats.
- Participar en events, seminaris, i xerrades. Se'n fan alguns, sobre diferents sectors i a càrrec de professionals que els coneixen en profunditat. La participació sol ser lliure i de franc, prèvia inscripció.
El resultat
de les nostres investigacions ens pot dur de nou a la casella de sortida, es
cert. Però amb una pila de coses que ja hem descobert de nosaltres mateixos i que ens ajudaran a afinar cada cop més en les nostres eleccions. També pot ser que
diferents factors accelerin el procés i ens obliguin a prendre una decisió. En
aquest procés és important posar-se objectius i terminis per a cada un d'ells.
De ben segur que les circumstàncies personals de cada un faran que en cada cas
el procés adquireixi una o altra forma. I revisar i revisar. I corregir i
ajustar. Actuar i parar-se a reflexionar. Igual que en el camí, ens posem em
marxa i de tant en tant, mirem el mapa. D'on venim, on anem.
I ara, ara
que ja sabem cap a on anem, ja podem triar amb que ens presentem en el mercat laboral,
quines són les ofertes que anem a buscar, amb quines empreses ens convé estar en
contacte, quines de les nostres competències es valoraran millor, com les hem de comunicar .
Això vol dir
que......encara ens queda una pila de coses per fer!!!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada